Translate

dijous, 31 de desembre del 2015

Un nuevo inicio...

Publicat per Unknown a 10:37 0 comentaris


Y miras atrás y ves el camino recorrido, miras hacia delante, la nada, todo un basto territorio por recorrer...

¿Cómo vas a caminar esta nada, la incertidumbre de lo que esta por venir? Dándole la espalda a lo nuevo, fijándote en todo eso que pasó y que ya no existe, o mirando de frente a lo que desconoces... 

Si os soy sincera, hasta hace bien poco, yo andaba por mi vida como los cangrejos, recordando todo eso que me había pasado, tanto bueno como malo... lo bueno lo anhelaba, y en lo malo me estancaba previniendo que no me volviese a suceder... 

Y, ¿Para que me sirvió? Para darme cuenta, darme cuenta de que tenía que parar. Parar delante de un espejo, mirar con mis propios ojos al reflejo que había en él. Conocerme, saludarme, quererme, y poquito a poco, con mucho cariño, ir girando, sobre mi eje, para poder seguir andando con la vista hacia delante. 

Este año que cierro, ha sido de nuevo otro año, un año en el que he conocido a muchas personas especiales, pero debo decir, que la más especial ha sido a mi misma. Quizá suene ególatra, pero os bien aseguro que no lo es, he encontrado un poquito de mi misma en cada persona que se me ha cruzado en el camino, y que con su ayuda o sin ella me ha hecho entender que no podía seguir andando como los cangrejos, en una dirección y mirando en sentido contrario, porque así lo único que me he ido encontrando han sido muros. 

He crecido, he madurado y lo que me queda..., y estoy segura que me seguiré encontrando piedras, muros, zanjas, ortigas, flores, mariposas, riachuelos, césped verde en el que tumbarme, y del cierto sé que en algún momento, me daré cuenta que he vuelto ha andar como los cangrejos, porque al fin y al cabo, soy humana, y los patrones no se cambian así como así,... 

Si que os digo que estoy segura que la intención esta puesta en andar mirando hacia delante, con conciencia, y por lo que parece vislumbro, es una luz preciosa, que me asegura un camino precioso, con muchas aventuras por vivir... 

Gracias por leerme! Feliz salida y entrada de año!!!


dissabte, 14 de novembre del 2015

Duelo

Publicat per Unknown a 10:54 0 comentaris


Hoy es el día después... Después de la pérdida, en el que empiezas a darte cuenta que todo lo que has visto y escuchado es real... Sientes y duele, piensas y no lo entiendes...
Cuando crees en la benevolencia del ser humano, reconocer que hay una parte oscura en nuestra especie, capaz de hacer daño a otro igual, es complejo...

No veo las notícias, es un modo de que mi visión de la humanidad se mantenga y mi fe en la bondad permanezca viva.

Ayer cuando me dijeron lo que estaba sucediendo, mi corazón se estremecio y no ha sido hasta esta mañana, que he encendido la televisón...

Me pregunto para qué... Generar miedo, imponer una religión, venganza...

Si supuestamente, somos la especie más avanzada de este planeta y tenemos la capacidad de amar, razonar, empatizar, no seria más util aprender a difundir ideas desde esta prespectiva...

Ponerme en la piel de todas las famílias que han perdido ha alguien en esta tragedia, o en la de cualquiera de las personas que se encontraron en ese momento y quiza vieran a alguien morir, o simplemente un pánico indescriptible, me resulta tremendamente doloroso, y dudo que sea capaz de saber como estan ahora. Si estuviese allí lo único que les podría ofrecer seria "el estar".

Este es un momento de reflexión: ¿hacia donde nos dirigimos como humanidad?, ¿qué queremos para nuestro mundo y nuestros predecesores?. Empezar a amarnos es urgente.

Lo siento, perdoname, te amo.

¡¡¡Mi más sentido pésame París!!!





dilluns, 19 d’octubre del 2015

Distracciones

Publicat per Unknown a 12:00 2 comentaris


Distracción: Acción o efecto de distraerse.

Distraer: Atraer la atención de alguien haciendo que la aparte de lo que estaba haciendo o de lo que tenía que hacer. Hacer menos molesta o más llevadera una cosa.

La vida esta llena de distracciones, pero ¿somos conscientes de que tipo de distracciones permitimos que entren en nuestra vida?

Me defino como alguien que se distrae con facilidad, me gusta ver pasar una mosca y quedarme embobada suponiendo y planteando cual será la posible trayectoria, mi mente es basta en imaginación, y es capaz de contarme mil historias diferentes acerca de lo que sucede a mi alrededor... suponiendo y planteando opciones... 

Me distrae, me hace más llevadero la realidad, que no siempre es un campo lleno de flores y riachuelos frescos, a veces el frío invierno también hace mella...

Para mi, esta distracción, me supone una carga en el momento en el que me distrae de algo que si quiero hacer, que me gusta, que me apasiona, ... ¿que hacer en esos momentos?

Aportarle una utilidad a esa "distracción" teñida de negro... esta distracción teñida de negro me suele contar cuentos de terror, vuelve la realidad en un tono más gris del que realmente tiene, es entonces cuando escucho mi cuerpo que se viste de incomodidad, indicándome que la distracción ha desviado mi camino hacia aquello que me llena...

Estas distracciones teñidas de negro, las llamo limitaciones, miedos, creencias...

... me quedo más tranquila cuando me distraigo pensando... "todo esto es humano, si no te distrajeses de vez en cuando, no estarías viva"




diumenge, 11 d’octubre del 2015

Mis primeros 30

Publicat per Unknown a 14:43 1 comentaris


Dicen que sólo puedes evaluar algo cuando ya está pasado...

Pues allá va... el primer año de pasada por esta tercera década, ha sido, digamos... movidito, mi interior ha estado en plena ebullición, y sigue estándolo. Me he topado de frente conmigo misma, mi pasado y mis deseos, aprendiendo a vivir conforme iba avanzando.

Me volví a enamorar, de quién no me esperaba, no fue algo fácil puesto que no salió como esperaba, pero aquí estoy, entera, a veces, y  recomponiendo, otras, y con un amigo más en la chistera...

Reconocí eso que me hace vibrar, algo que sabía pero que tenía bien escondidito, caminando en esa dirección, con las turbulencias que eso comporta,...

Descubrí que le tenía miedo a vivir, por el simple hecho que vivir a veces duele, y no es como esperamos, ese miedo me sigue acompañando, pero ahora me hace de compañero y de señal de aviso...

Acepté, acepté que las cosas no son como queremos, simplemente son, y que suponer o desear no hace las cosas más fáciles, si no al contrario.

Decidí, decidí ponerme delante de un espejo, que me mostrase todo eso que no quería ver de mi misma, para poder mirarme directamente a los ojos, y en eso estoy, mirándome fijamente a los ojos para vislumbrar mi alma.

Me reí, de mi misma, tomándome menos en serio, e implicándome en disfrutar de los regalos que la vida me ofrece, ya sea para aprender o para volar...

Y todo esto, en un año...

Sabéis que os digo... anticipo una década de buenos momentos, plenitud, apertura de paraguas cuando sea necesario y muy, muy, muy buena compañía...

¡¡¡Gracias a todos los que habéis estado, y a los que seguís ahí y hacéis para quedaros!!!

¡¡¡Os quiero!!!






dimarts, 25 d’agost del 2015

Los otros: this is not under control...

Publicat per Unknown a 15:48 0 comentaris


... y de repente zas...

Una respuesta, una mirada, un cambio en el tipo de relación...

... y de repente zas...

tu quieres una cosa y el otro mira para otro lado, tu necesitas esto o lo otro y la persona de quien esperas, no quiere o no alcanza a dártelo...

Es entonces cuando nuestro corazón se rompe en mil pedazos e intentamos, de una manera obsesiva, o entender que ha podido suceder en el interior del otro, o cambiar el querer del otro...

¿Qué podemos hacer con alguien del que esperamos y la expectativa no se cumple?

Redefinir nuestra relación. Empezando con nosotros mismos, ¿cómo nos ha afectado?, ¿para qué esperábamos?, ¿cuáles eran nuestras expectativas? ¿qué necesitamos ahora que ha habido un cambio? ¿cómo nos sentimos? ¿que era lo que valorábamos?

A partir de ahí: Aceptar, soltar y quitarle importancia...

Del otro que podemos decir... lo único que podemos hacer es expresarle nuestras necesidades una vez se ha dado el cambio en la relación...

Recordemos que sólo esta dentro de nuestra zona de "control" o de responsabilidad: lo que sentimos, lo que pensamos y lo que hacemos...

Por lo demás... lo dicho ACEPTAR, SOLTAR E IMPORTANCIA A 0.

...si lo sé, por experiencia os digo, que es todo un reto, y que requiere muuuuuuuuuuuuccchhhhhhhhhhaaaaaaaaaaa práctica...

dissabte, 15 d’agost del 2015

Reencuentros: píldoras de amor a borbotones

Publicat per Unknown a 12:17 0 comentaris


Habéis ido alguna vez al aeropuerto o a una estación de trenes, en la época de verano...

Seguramente que sí...

¿No le encontráis nada especial?

Si algún día tenéis ganas, probad lo siguiente, id, respirad y fijaros en la gente, en los que esperan: mirad a los ojos de esas personas que están impacientes por que sus seres queridos, a quienes seguramente hace mucho tiempo que no ven, crucen esas puertas... Fijaros en su expresión corporal, como les brillan los ojos, como se pasean de un lado a otro, y giran la cabeza cada vez que las puertas automáticas se abren... Fijaros en lo que siente vuestro cuerpo, sin pensar sólo observar, cómo un niño que ve por primera vez algo desconocido...

Y al otro lado de la puerta, cabezas erguidas, cuál perrillo de la pradera, buscando... ¿habrán llegado a tiempo? Cansancio e ilusión, tantas historias por contar, tantas ganas de compartir, tantas ganas de sentirse en casa, con los tuyos...

Y de repente, las miradas se cruzan, los ojos se iluminan, una sonrisa se dibuja en los rostros, a un lado y al otro de la valla que separa los que llegan de los que esperan...

Abrazos, fotos, alegría, palabras cariñosas... una muy buena manera de nutrirse de amor a borbotones...

Porque es cuando no tenemos que valoramos... si guardásemos ese cúmulo de emociones, para recordarlas durante nuestra cotidianidad, estoy segura que nos haríamos la vida más fácil tanto a nosotros mismos como a los demás...


dijous, 30 de juliol del 2015

El regalo inesperado

Publicat per Unknown a 12:06 0 comentaris


La vida sorprende de muchas maneras, en algunas ocasiones, te pone delante a personas que no piensas que van a formar parte de tu vida...

Y así fue... dulce, delicada, pero a su vez segura y con convicción. La vida me presentó a Sandra, quién hoy cumple años... y mi particular regalo es este escrito...

La vida nos presentó en un momento "reto" tanto para mi como para ella, un momento en el que la vida te plantea situaciones en las que está en tus manos crecer, y vaya si hemos crecido... cada una a su manera, pero durante un largo período juntas, me ha visto llorar, me ha visto reír, incluso me ha expuesto realidades que me ha costado digerir, y que todavía hoy, estoy digiriendo, y pese a todo, la siento cerca, me siento agradecida porque ha formado parte de mi vida, y del cierto sé que seguirá formando parte de ella...

...puesto que es de ese tipo de personas que si la vida te honra con su presencia, hazle un hueco, seguro que los momentos que se presenten en su compañía serán únicos, dulces e irreemplazables...

Por muchos más!!!!

dilluns, 27 de juliol del 2015

El pájaro azul de la suerte...

Publicat per Unknown a 11:43 0 comentaris

Y cuenta la leyenda, que existía un pájaro azul que traía buena suerte...

Si ponías comida en tu mano y éste se quedaba a comérsela y conseguías no alejarlo ni agarrarlo, la vida te traía todo aquello que más deseabas...

... dado que nuestra esencia humana es torpe, para cambiar viejas costumbres como pensar y recordar mayoritariamente hitos negativos, el pájaro pocas veces se mantiene mucho rato comiendo en nuestra mano...

Te reto a que alimentes al pájaro azul, sin agarrarlo ni alejarlo, siendo consciente de hacia donde enfocas tu atención y tus pensamientos...

Durante un par de días, esfuérzate por recordar todo aquello bueno que te ha sucedido en la vida, centra tu atención en las buenas noticias que suceden a tu alrededor, alégrate de los logros de los demás, piensa en eso que quieres para ti y préstale atención, regodeate en los detalles...

Fíjate con que regalos te sorprende el universo... ¿
hacía que linea de la vida te diriges?

dissabte, 25 de juliol del 2015

El universo eres tú...

Publicat per Unknown a 14:32 0 comentaris


Si, esta es la respuesta de una amiga...

"El universo eres tú"... Charlando como muchos días, acerca de las cosas mundanas que nos pasan, me miró fijamente y me dijo, "el destino puede ser que este escrito, pero siempre hay algo que tu puedes hacer, y todo lo que puedas hacer para que eso que quieres se cumpla, hazlo"...

Soy el universo, que gran responsabilidad, decidir que es lo que quiero y no quiero que esté en mi vida, que es lo que quiero y no quiero hacer, hacía donde quiero ir...

¿Y todos esos pensamientos que acechan diariamente? Esos pensamientos que te dicen, no puedes, y cuando haces, la incertidumbre, el qué pasará... Lidiar con todas las emociones, estar cómodo con uno mismo, ya sea sólo o acompañado...

¿Cuales son los recursos de los que dispongo para que ese universo que soy esté a mi entera disposición para cumplir mis sueños?

... ¿te lo has preguntado alguna vez?...


divendres, 24 de juliol del 2015

The show must go on....

Publicat per Unknown a 8:29 0 comentaris


Siguem realistes, la vida et regala moments fantàstics, estonetes d’aquelles que no vols que s’acabin mai, però com tot, s’acaben. Un cop acabades, l’excepcionalitat deixa un sabor dolç, per tornar al dia a dia, a la “normalitat”.
Tenim dues opcions, o transformar el sabor dolç de l’excepcionalitat en quelcom amarg, quedant-nos  ancorats en el record i en les ganes de que aquell moment sigui etern, o continuar caminant, mirant endavant, parant atenció en les excepcionalitats diàries.
Val a dir, que la segona opció és la que més m’ha costat posar en pràctica, i encara em costa, requereix de valor, requereix de voluntat i molta estima per a la pròpia vida...
Si tenim en compte que la felicitat no es una possessió, si no experiències, moments, quan més caminem i més gaudim del aquí i de l’ara, més plena serà aquesta vida...
Al cap i a la fi, l’important és el què estàs fent aquest precís moment, com estàs actuant, en funció de què actues? d’allò que li dóna valor a la vida?

Acció....

dilluns, 20 de juliol del 2015

Transurfing...

Publicat per Unknown a 14:38 0 comentaris


Transurfing... un concepte que ha arribat a la meva vida ara farà uns 4 mesos... 

Un terme que ha vist la llum a través d'un somni d'un rus excèntric, de nom Vladimir Zeland.

Gràcies a aquest terme he après que la vida pot constar de diferents realitats, i que totes elles succeeixen alhora, que el poder d'escollir en quina d'elles volem ser es totalment nostre...

A què estem posant energia durant el nostre dia a dia? Què rep la nostra atenció?

Donem l'energia a allò que ens fa sentir bé? o poder la donem a allò que ens posa furiosos i ens genera dubtes i malestar?

Donem excessiva importància als problemes, persones, situacions???

Remem amb força contra corrent, o ens barallem per arribar abans a allà on volem arribar? O per al contrari, fluïm amb delicadesa amb les circumstàncies que se'ns van presentant?


... aprenem a surfejar la realitat, decidim què és allò que volem, i pugem damunt la cresta de l'onada... llavors el salt cap a una realitat més agradable, serena i plena serà fruit d'una màgia esplèndida...

dissabte, 18 de juliol del 2015

Next step...

Publicat per Unknown a 14:09 0 comentaris


De cop i volta, mires enrere, tots els teus records, tot allò per al què has passat i decideixes que no està de més, atrevir-se, a sortir d'aquell espai que tant t'ha costat construir...

Mires endavant i no veus res... papallones a l'estomac, reflux, incertesa, por, ganes de moure't... 

Tot allò que et conforma, queda destruït, enfonsat, per a poder construir de nou... 

Què em fa falta? 

Una llibreta, un boli, molta imaginació i passió... 

Que t'acompanya?

La voluntat, allò per al que estàs disposat a passar...
La força de tota una vida viscuda i mil experiències que t'aporten saviesa, entrega...
Amics, la família escollida, aquells que es poden comptar...
Els regals que la vida t'ofereix, que a vegades, estem tant poc acostumats a gaudir-los que quan els tenim davant no ens n'adonem...

Esta clar que en aquests últims cinc mesos la meva experiència, la meva emoció i la meva ment, s'han vist mogudes per turmentes, experiències plenes de joia i tristesa, plenes d'amor i desamor, entrega, frustració, lluita i acceptació...

Totes i cadascuna d'elles m'han portat fins aquí... més forta, amb més ganes que mai d'estimar una vida en la que, si deixes brillar la teva llum i t'ocupes de les teves ombres, si creus en els teus somnis i la teva utopia, cada moment es torna únic, ple i irrepetible...

Avui brindo per la por que m'acompanya i allò que desconec, per les papallones a l’estómac i la il·lusió de viure!!!

dimarts, 16 de juny del 2015

I avui somnio...

Publicat per Unknown a 15:04 0 comentaris


...aquí estic davant l'ordinador, creant...
... transformant un somni en realitat, no sé on em portarà tot això, realment, no persegueixo cap objectiu, ho faig simplement perquè em fa sentir viva... em fa sentir implicada en quelom que m'omple, m'omple per al sol fet de fer-ho, per al sol fet de sentir que ho estic fent...
...per al sol fet que m'estic donant la oportunitat de somniar: somio que estic creant alguna cosa que m'ajuda a mi a viure i acompanyar a altres a que comencin a caminar per a perseguir els seus somnis...

... no sé a que em portarà... i com us dic, el que més m'emociona de tot això és que més igual!!! 


Ho estic gaudint!!!

diumenge, 24 de maig del 2015

Win to win...

Publicat per Unknown a 15:08 0 comentaris

Com construim les nostres relacions? Quines histories ens expliquem de les nostres interaccions diaries?
Com reaccionem quan ens sentim incòmodes amb la manera en que l'altre reacciona?
El fet se sentir-nos vulnerables i exposar-nos davant dels altres, el fet de responsabilitzar a l'altre al 100% de les nostres sensacions i malestar, juntament amb les nostres experiències anteriors i les històries que la nostra ment crea, pot produir que ens protegim, sobretot en les desavinences...
Com ens protegim: atacant o apartant a l'altre del nostre camí, fent-lo fora, ja sigui explícitament o implicitament...
Aquest comportament i aquesta sensació requereix de una inversió d'energia impresionant. Ja sigui emocionalment, (tristesa, rabia, enuig, ira), com mentalment (hores dedicades a pensar el perque de la situació, si les coses haguessin estat diferent si la reacció haguès sigut una altre, com pot ser que hagi arribat fins aquest punt)...
I si probem de mirar les relacions amb els altres des d'un altre punt de vista...
... Tota relació és un intercanvi, hi ha un interés: sentir-se part de, ser estimat, divertir-se, tindre feina...
... Tots actuem en el nostre benefici, de la millor manera que sabem, en funció del coneixament que tenim...
Si tenim en compte això i hi afegim i, a més a més, ens creiem que per a que en una relació, un surti guanyant, no cal que l'altre surti perdent, és a dir que les dues parts poden guanyar... Podem crear relacions genuines, construides des de l'amor per al benestar, i per l'aprenentatge d'un mateix i dels altres...

...ara s'ha d'estar disposat a veure les sombres d'un mateix i acceptar-les per a respectar les sombres dels altres, de la mateixa manera que s'ha de ser valent per adonar-se'n que les sombres que veus en els altres són les teves...

...perquè fins i tot, en el més petit contacte amb un altre tenim la oportunitat de crèixer

dissabte, 16 de maig del 2015

Etapes...

Publicat per Unknown a 7:47 0 comentaris

Ahir vaig llegir que crèixer és apendre a despedir-se, aprendre a deixar anar...
Vaig llegir que les persones passen per la teva vida per ensenyar-te, per a que aprenguis allò que necessites per al següent nivell...
Que pendre consciència és un pas important per a fer les coses diferents, que acceptar radicalment la realitat, encara que a moments sigui dolorós, la transforma...
Que decidir en funció del teu propi voler i del teu sentir, no sempre és fàcil... No hi estic acostumada...
...sempre és més fàcil deixar als altres decidir...
En aquesta nova etapa, que em genera incertesa, agafo impuls, agraeixo el que he après i recordo a tots aquells que m'han acompanyat fins aquí...
... Ha vegades un t'estimo no és suficient per a seguir caminant...
Keep walking...

dissabte, 9 de maig del 2015

Comencem...

Publicat per Unknown a 8:10 0 comentaris

Després d'uns tres anys de confusió, cerca, angoixa, incertesa, soledat, alegries, nous coneixaments, noves amistats i moltes vivències, sento que arribat el moment d'alçar el vol, llençar-me a allò que desconec, allò que em fa por i alhora em provoca curiositat...
... Incertesa, esperança, força i valentia, xarxa i paracaigudes...
Avui ha estat un dia especial, l'univers em regala un món ple de llums i ombres per explorar, i sento que sóc capaç de volar amb la força del vent i parar-me cada cop que necessiti descansar...
Argonautes i Mandales gràcies per als vostres regals, això no seria possible sense vosaltes...
We are all connected

dimecres, 8 d’abril del 2015

... i és ara quan em sento lliure...

Publicat per Unknown a 13:47 0 comentaris


En un món ple de caos, incertesa, que veig com una gran tabula rasa, un llençol blanc i enorme, amb grans reptes, amb la més íntima soledat, dic: i és ara quan em sento lliure...

És ara quan em sento lliure, perque tot el que passi depèn de mi mateixa, depèn de les meves passes, el meu món, la meva vida està en construcció.

Ara començo a veure que si desconeixes els teus dies, encara que aquests estiguin sotmesos a una rutina, implícitament necessaria per a la supervivència, i et lleves amb la valtentia de decidir ocupar-te, responsabilitzar-te, de cada àtom del teu cos, de cada punt d'energia que desprens, de cada pensament, de cada emoció i de cada acció, per molt que el caos i la incertesa s'apoderi de tu (per uns minuts, per unes hores, per uns dies, per setmanes, inclús per mesos) ets lliure, ets lliure de pintar, pintar, decorar, perfumar la teva vida...

...i és ara quan em sento lliure, per viure la incertesa des de l'estima cap a mi mateixa, cap allò que m'envolta i agraïr cada moment, cada ocasió, que tinc per aprendre i sentir-me vulnerable, en definitiva, per viure!!!


diumenge, 29 de març del 2015

Els Argonautes del S.XXI

Publicat per Unknown a 15:11 0 comentaris


Segons la llegenda grega, els Argonautes va ser un grup d'homes valents i compromesos que acompanyaven a Jason en busca d'unes pells d'or d'un xai...

... els Argonautes del segle XXI, per a mi son un grup de 8 dones i un home, que es van unir en busca de coneixement.
Un coneixement que els servís per a gestionar d'alguna manera, incerta, la seva situació. Dic incerta per què, en realitat, no sabíem gaire bé que aprendríem, però alguna cosa ens havia cridat l'atenció d'aquella "casa de coneixement".

El que sabíem del cert era que, si més no, el viatge duraria 24 mesos i que ens veuríem un cop per setmana, segur, i alguns caps de setmana. També que tindríem tutors, companys, i ponents varis.

En comú, teníem una gran curiositat per saber... per saber el què... per saber com millorar, ... millorar el què?... doncs... qui sap... la feina, la situació amb un mateix (això ressonava molt fluixet), adquirir coneixement, ja que tenia molt a veure amb l'àmbit de treball... 

... és un viatge amb molts reptes, pot ser que els vostres contextos notin certs canvis amb tot això que aprendreu, pot ser que això us porti a certes crisis, requereix de molt compromís, requereix de valentia,....

... doncs sembla ser que tot això també ho teníem en comú...

... ara fa quasi bé 20 mesos que portem viatjant junts, i hem descobert que tenim en comú, a part de la valentia i el compromís, el gran coratge de compartir les nostres ombres i les nostres llums, només per a l'amor que ens tenim els uns als altres, per al respecte i l'admiració que ens tenim, per la xarxa tant forta que hem creat, setmana rere setmana, 

... val a dir que això no seria possible, sense un gran equip de persones que aposten per a creure que un món on l'ajuda mútua cap a l’auto descobriment i el creixement personal es possible...

... Proud to be part of it ...'cause... We Are All Connected


dimarts, 24 de març del 2015

El senyor Miyagi

Publicat per Unknown a 15:04 0 comentaris


Tots en tenim un... tots tenim un senyor Miyagi, que obstinat, ens empeny, sense saber com, cap al moment en que et comences a sentir lleugerament incòmode amb allò que t'envolta ... 

Llavors, comences a fer coses rares, (allò de posar cera - polir cera), t'enfades amb tu mateixa, per estar on estàs, comences a buscar aleatòriament per Internet coses per a fer, decideixes convertir-te en psicòloga de catàstrofes (...ejem... no sóc capaç de mantenir les notícies ni 5 minuts perquè em dol fins a la medul·la veure aquest tipus de imatges), 

La ment no et deixa tranquil·la. Et comença a fer unes preguntes que no saps com contestar del tipus: quina deu ser la meva utilitat dins d'aquest món? Això és el que faré tota la vida? Com pot ser que estigui cansada de veure sempre el mateix? Per a què em condemno a viure així? Llavors, la resposta és fàcil: ajà!!! La culpa la tenen els altres... 

Per alguna estranya raó, això no t'acaba de convèncer, el senyor Miyagi ha començat a fer-se present, i et començarà a posar en situacions, en les que la teva incomoditat anirà en augment, les teves pors cada cop seran més grans, i la confusió no et deixarà tranquil·la...

Llavors em pregunto...

... què estàs disposada a fer per a retrobar-te amb la tranquil·litat i amb el somriure?


divendres, 27 de febrer del 2015

Quan et trobis amb l'aigua al coll i sortint per les orelles... SWITCH OFF

Publicat per Unknown a 15:26 0 comentaris


Hi ha dies,...
... normalment acostumen a ser aquells en els que no estàs gaire ocupat, i que la vida, per al que sigui, et dona un descans de la rutina... (a mi me'ls acostuma a donar quan estic malalta, si no em costa desenganxar-me)

Doncs, com deia, hi ha dies en els que els que la ment té ganes de jugar, de posar problemes on no n'hi ha, de buscar més enllà del que realment existeix... aquells dies desitjaries tindre un llapis màgic tipus Looney Tunes, amb el que poguessis dibuixar un gran botó que poses en un vermell ben fort, SWITCH OFF...

El que fas molt abans és lluitar amb tota aquella corrua de pensaments de tot tipus que t'emboten el cap, ...
... una manera ben gràfica de descriure-ho, imaginar que el cap es una peixera i l'aigua comença a sortir per les orelles, els narius i els llagrimalls... 
... la pressió és tal, que creus que en qualsevol moment rebentaràs. 

Tot seguit, com veus que no fas res i l'aigua surt cada cop amb més pressió, decideixes, creure-te'ls,... DEU MEU, ara l'aigua comença ha ofegar-te, però resulta que tot s’emplena d'aigua, s'ajunta la que et surt del cap i la que t'ofega, no estàs al teu present, ni pots mirar cap endavant, perquè estàs en un món totalment aliés al teu aquí i al teu ara...

... és llavors quan et veus literalment amb la teva pròpia aigua (per no dir merda) fins al coll que dius, ... vaig a tornar-me nena, dibuixar un botó vermell, i començar a recuperar tot allò que em fa estar present, llavors la calma, el soroll intern es calma, és converteix en un eco, que es present però no es el protagonista, ... pots tornar a escriure, pots tornar a entendre el que llegeixes, pots tornar a veure pel·lícules, pots tornar a riure't de tu mateixa, com em va dir no fa gaire un Angelet...

... si Eva, pot ser que et perdis un parell de dies o tres, però et tornaràs a trobar, tranquil·la...

... recorda... quan et trobis amb l'aigua fins al coll i sortint de les orelles ... SWITCH OFF BABY...

diumenge, 22 de febrer del 2015

...Aquella sensació de color blau...

Publicat per Unknown a 13:39 0 comentaris



Nus a la gola... aquells moments en els que l'angoixa apresa el meu cos...

Sensació de color blau, tubular i hermètica. 

Quan apareix? En aquells moments en els que la incertesa es fa present a la meva vida, en aquells moments en els que no saber que passarà es torna un neguit constant... més encara quan la decisió d'estar en aquesta situació és al 100% conscient...

100% conscient, però alhora, 100% inconscient...

...imaginem un ring on es situen el nostre cor i el nostre cervell, un defensa allò que anhela i l'altre defensa allò que creu, però de cop i volta, una espurna de màgia apareix i per un microsegon, la lluita entre ambdós, es converteix en complicitat, i et porten a una decisió 100% conscient - inconscient...

Conscient dels possibles escenaris i conseqüències, però 100% inconscient perquè reporta un alt risc...

Si és així, enhorabona... la zona de confort l'he deixada enrere, la incertesa prendrà protagonisme, i l'aprenentatge serà un gran fruit... 

....no oblidem els emergents!!!

dijous, 12 de febrer del 2015

LOVE...

Publicat per Unknown a 14:20 0 comentaris


Alguna vegada us heu plantejat buscar al vostre cos la sensació que sentiu quan doneu o rebeu amor?

No parlo d'amor romàntic, parlo d'AMOR...

Buscant una foto a per a pujarla al post que anava a escriure, m'he trobat una magnífica carta d'un dels meus amors de veritat i he sentit les ganes amoroses de compartir-ho....

... per mi l'amor, està a molts llocs, i de moltes maneres, mirades, whatsapps, somriures, amics, amigues, parelles, pares, mares, fills, ...

....són gestos (petits o senzills), accions, paraules que fas desinteressadament... o no per
què el que et retorna es magnífic ...

... la sensació corporal és brutal... a mi em m'explota una escalforeta que va des del pit fins a la panxa, i després acaba passant cap al cap, per des d'allà anarse distribuint per tot el cos.

Proveu de buscar com experimenteu amor d'una manera corporal, penseu en imatges, en allò que us anomeneu a vosaltres mateixos com a amor, escolteu que us diu el cos, on es situa...

....i després produiu-vos aquesta sensació, omplim el món d'aquesta sensació... segur que una miqueta millor es torna....


Thanks Liños per ensenyar-nos aquesta bonica tècnica!!!

dimecres, 4 de febrer del 2015

80% Subcortical...

Publicat per Unknown a 13:21 0 comentaris


La neurociència ens explica que fem servir un 100% del nostre cervell, però el 20% és el pensament conscient, tot allò que sabem, que escoltem, amb el que fem plans de futur. L'altre 80% de la nostra capacitat cerebral, recau en l'inconscient, els automatismes, els nostres aprenentatges per a la supervivència.

El nostre accés a aquest 80%, és complex, que no impossible... és a dir, podem modificar aquelles conductes que han quedat gravades a ferro, per a sobreviure, amb la utilitat de progressar, de créixer...

Com es pot fer?, observant...
El què? Les nostres emocions, i la més important (val a dir que té un nucli només per a ella) és la por.

La por ens fa fugir o atacar, ens manté vius, és el que ens impedeix que la nostra vida corri perill, però de tant en tant val la pena, córrer algun risc, donar-nos permís per a equivocar-nos per a aprendre i aprehendre....
.... sense l'error no hi ha creixement...
.... sense dubte no hi ha aprenentatge....
.... sense tristesa no hi ha alegria...
.... sense por no podem descobrir aquest món tan meravellós que ens envolta....


dijous, 1 de gener del 2015

Benvinguda vulnerabilitat...

Publicat per Unknown a 13:04 0 comentaris




Aquests han estat els Nadals menys planificats de la meva vida... o podríem dir, que han estat els Nadals ens els que he estat més pendent d'allò que em venia de gust fer...

Estar on volia estar en cada moment, això a vegades genera incertesa, sobretot en allò que penses que els demés esperen de tu...

Actuar amb la voluntat del voler no es fàcil, deixar-te guiar per allò que t'omple, a vegades genera conflictes amb allò que creus que hauria de ser, o allò que creus que s'espera, però si hi ha quelcom que estic aprenent mentre visc és la importància de deixar-te guiar per al que el teu benestar et demana...

Poc a poc vaig descobrint el significat d'ESTAR EN PAU amb un mateix...

Tot i que no podem controlar el que sentim i pensem (per molt que ens agradaria) si que podem ser benvolents, compassius i donar espai a la nostra ment i al nostre cor, sense judici ni prejudici, perquè no podem oblidar que som humans, i com a humans, som vulnerables, vulnerables a la experiència, vulnerables a la incertesa.

Si aprenem a deixar espai a la vulnerabilitat, la Pau ens acompanya amb més freqüència, per tant el nostre pas per
 aquest món és molt més plàcida tant per nosaltres mateixos com per als que ens envolten...


...benvinguda vulnerabilitat en aquest nou any que se'ns presenta!!!


 

Moments de Plenitud Copyright © 2012 Design by Antonia Sundrani Vinte e poucos