La neurociència ens explica que fem servir un 100% del nostre cervell, però el 20% és el pensament conscient, tot allò que sabem, que escoltem, amb el que fem plans de futur. L'altre 80% de la nostra capacitat cerebral, recau en l'inconscient, els automatismes, els nostres aprenentatges per a la supervivència.
El nostre accés a aquest 80%, és complex, que no impossible... és a dir, podem modificar aquelles conductes que han quedat gravades a ferro, per a sobreviure, amb la utilitat de progressar, de créixer...
Com es pot fer?, observant...
El què? Les nostres emocions, i la més important (val a dir que té un nucli només per a ella) és la por.
La por ens fa fugir o atacar, ens manté vius, és el que ens impedeix que la nostra vida corri perill, però de tant en tant val la pena, córrer algun risc, donar-nos permís per a equivocar-nos per a aprendre i aprehendre....
.... sense l'error no hi ha creixement...
.... sense dubte no hi ha aprenentatge....
.... sense tristesa no hi ha alegria...
.... sense por no podem descobrir aquest món tan meravellós que ens envolta....
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada