La majoria de vegades creiem i sentim que per a ser feliços, l'exterior ha de ser un mar en calma, que la nostra atenció a d'anar centrada en tot allò que necessitem, en allò que volem, en allò que desitgem,...i que tot allò que necessitem, que volem i que desitgem, ho trobarem en els demés, a la feina, en definitiva a l'exterior...
Ens esforcem, lluitem, per arribar a aquells objectius que sens dubte ens faran, més i més feliços...
Passen els dies i la nostra felicitat no augmenta, però la sensació de cansament i desànim, si...
Què estem fent malament? Què hi ha en nosaltres que no funciona? Per què, si ens han ensenyat que l'esforç porta recompenses, no n'obtenim?
Llavors, inevitablement, estem tristos, pesarosos, angoixats. La foscor envaeix els nostres dies...
.... en tot aquest esforç, en tota aquesta lluita enfocada a l'exterior, ens oblidem del més important de tot, NOSALTRES MATEIXOS, el nostre interior...
... quan mirem dins, encara que la por sigui immensa, trobem milions de coses que ens fan gaudir, aquestes no tenen res a veure amb els "nostres" objectius vitals d'aconseguir la felicitat. Aquestes petites coses que ens fan ser feliços, són totes aquelles coses que ens fan vibrar per dins, la música, la lectura, el cine, la natura, l'exercici, les reunions amb amics, descobrir noves perspectives... totes aquelles coses per les que la paraula esforç no té cabuda, per què per si mateixes surten del nostre interior, del nostre MERAVELLÓS SER...
Així doncs, introspecció....