Trenca la fletxa

Mai us heu trobat en aquell moment en que les forces semblen abandonar-te, quan el teu interior, està cansat o ple de por o angoixat...

Aquells moments són els moments que ens posen a proba, en els que la vida t'està donant la oportunitat de superar-te, de que tanquis els ulls, busquis al teu interior, allò que et fa resurgir de les cendres, com l'au fènix.

Em trobo en un d'aquests moments, he de decidir si dono un pas endavant, i trenco la fletxa, o em deixo a la por...

Sabeu que ... res, res, res, m'impedirà que doni aquesta última empenta per trencar la fletxa, la determinació i la seguretat, seran els meus companys de viatge...

"Si su diario vivir le parece pobre, no lo culpe a él"

...la realitat...

El nostre dia a dia, és UN... moltes vegades somiem amb la nostra vida ideal, anhelem el nostre futur, desitgem sense parar millorar...

... el nostre dia a dia se'ns fa pesat, trist, buit, insuls...

però realment... de qui es responsabilitat que allò que tenim sigui un tresor...

... només nostre...

... disposem de l'acció, disposem de la ment, disposem del sentir... per a poder trobar en aquesta crua realitat petits micromoments de felicitats...

Centrar l'atenció en allò agradable, ocupar-nos d'allò que ens tortura, ACCEPTAR-HO, que no resignar-se, ja ho canvia,

... Somiar es útil... intentar que aquests somnis siguin realitat ho és encara més...

Fes un pas enrere, recorda un somni que has fet realitat, si en un principi t'haguessin dit que ho aconseguiries, ho haguessis cregut? haguessis sabut com?

Shaking your soul....

....Si no sacseges a la vida la vida et sacseja a tu...

Estem immersos en un món frenètic, on la corrent t'emporta, a viure, sentir, dramatitzar...

La corrent es continua, com si d'uns ràpids es tractés... hi ha vegades que tens la sensació d'anar amb un salvavides de mala qualitat, una barqueta fràgil, i els rems més aviat oxidats, però saps fermament que arribaràs al llac on la tranquilitat de les aigües et donarà temps per descansar...

D'altres la barqueta, el salvavides i els rems són d'última generació i qui no et sents amb forces per a trampejar els remolins ets tu...

Per això, es important recordar que el camí, la missió, el dahrma (com diuen els budistes zen), l'has de recórrer tu...

      .... el teu cos, la teva ment, la teva emoció, són el tresor més valuós, del que hem de tindre cura, acceptar-los, mimar-los...

Portaran la barca dels ràpids fins al llac tranquil!!!