Ja he mencionat aquest sentiment, crec que un cop per entrada.
Avui vull explicar la importància de la por a la meva espiral de vida...
La POR és un dels sentiments bàsics, no només a l'espècie humana, els animals també en senten, de POR. La diferència és que la seva por es adaptativa, útil, salva vides...
Els humans també en tenim d'aquesta, però com moltes altres coses útils i fantàstiques, la hem transformat. La hem fet servir per a que la sinergia de les nostres relacions, en comptes d'un guanyar- guanyar, sigui un guanyar - perdre. Fent servir la por com a sentiment no adaptatiu...
Quan sentim por, el nostre cos comença a seguir instruccions per a salvar-nos la vida. La nostra conducta pot ser de tres tipus: FUGIDA, AGRESSIÓ o PARÀLISIS.
En el meu cas, l'evitació i/o paràlisis han estat les protagonistes. Això m'ha estat molt útil durant una època, en la que l'autoconeixament no era la meva prioritat, de fet, quasi bé res que tingues a veure amb mi era la meva prioritat...
Fins aquell dia en que vaig fer-me la pregunta ... i ara què? L'evitació i la paràlisis no eren útils, havia de seguir endavant, estava sola...
...va ser el primer pas... descobrir que tenia POR a la SOLEDAT ...
Descobriment sorprenent, alhora inacceptable... m'encantava estar sola... en realitat m'havia sentit mil cops sola, envoltada de gent, però no havia estat mai SOLA.
SOLA, en quant a decisions, en quant a conseqüències, en quant a viure, ...
Ara... més endavant... un cop vaig acceptar la POR a la SOLEDAT, li vaig donar les gràcies per tot allò que m'havia aportat fins al moment, vaig descobrir que gràcies a la SOLEDAT podia i puc donar-me el plaer de conèixer qui sóc, amb les meves ombres i les meves llums.
La POR, com ja he dit, es una ALIADA, una porta cap a la ZONA d'INCERTESA, que condueix cap a una habitació plena de RECURSOS, plena d'APRENENTATGES, plena de FELICITAT, plena de coses meravelloses.....
....Plena de Plenitud....