... Suposo que la Cerca la tenim tots dins nostre... tots busquem la plenitud, la felicitat, la sensació de que no falti res d'allò que vols... dels VOLERS... no materials, si no espirituals, la sensació d'un gran BIG BANG intern...
El punt d'inflexió arriba un moment o altre: una persona, una situació, un somriure... qualsevol petit moment, per insignificant que pugui semblar, pot fer despertar un gran desig de ser FELIÇ.
El meu punt d'inflexió va ser un 16 d'agost de farà dos anys.
Aquell dia tot era fosc i confús.
Els moments d'inflexió són foscos i confusos, fan POR, generen malestar, però alhora, per estrany que sembli, una immensa seguretat en un mateix es desperta i com si haguessis esperat aquell moment durant molt temps, saps exactament que fer.
Ho veus tot com si estiguessis en una cantonada de l'escena, com si res anés amb tu. Avui sé que la meva OBSERVADORA, estava en acció... prenent nota, apunts, de tot allò que succeïa tant ràpid i alhora tant lent.
Quan tot passa, el cos no respon, l'emoció es desboca i la ment comença a dubtar.
A mi no m'han ensenyat a viure amb això... i ara què?
diumenge, 27 de juliol del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aquest moment fosc i confús... que tot et dona voltes i la por està sempre On...
Jo tampoc se... i ara què? Ni idea... però faig camí al teu costat.
:)
Sé que camines al meu costat!!!! per això es fa més fàcil!!!
Publica un comentari a l'entrada