Hi ha dies,...
... normalment acostumen a ser aquells en els que no estàs gaire ocupat, i
que la vida, per al que sigui, et dona un descans de la rutina... (a mi me'ls
acostuma a donar quan estic malalta, si no em costa desenganxar-me)
Doncs, com deia, hi ha dies en els que els que la ment té ganes de jugar,
de posar problemes on no n'hi ha, de buscar més enllà del que realment
existeix... aquells dies desitjaries tindre un llapis màgic tipus Looney Tunes,
amb el que poguessis dibuixar un gran botó que poses en un vermell ben fort,
SWITCH OFF...
El que fas molt abans és lluitar amb tota aquella corrua de pensaments de
tot tipus que t'emboten el cap, ...
... una manera ben gràfica de descriure-ho, imaginar que el cap es una
peixera i l'aigua comença a sortir per les orelles, els narius i els llagrimalls...
... la pressió és tal, que creus que en qualsevol moment rebentaràs.
Tot seguit, com veus que no fas res i l'aigua surt cada cop amb més
pressió, decideixes, creure-te'ls,... DEU MEU, ara l'aigua comença ha
ofegar-te, però resulta que tot s’emplena d'aigua, s'ajunta la que et surt del
cap i la que t'ofega, no estàs al teu present, ni pots mirar cap endavant,
perquè estàs en un món totalment aliés al teu aquí i al teu ara...
... és llavors quan et veus literalment amb la teva pròpia aigua (per no
dir merda) fins al coll que dius, ... vaig a tornar-me nena, dibuixar un botó
vermell, i començar a recuperar tot allò que em fa estar present, llavors la
calma, el soroll intern es calma, és converteix en un eco, que es present però
no es el protagonista, ... pots tornar a escriure, pots tornar a entendre el
que llegeixes, pots tornar a veure pel·lícules, pots tornar a riure't de tu
mateixa, com em va dir no fa gaire un Angelet...
... si Eva, pot ser que et perdis un parell de dies o tres, però et
tornaràs a trobar, tranquil·la...
... recorda... quan et trobis amb l'aigua fins al coll i sortint de les
orelles ... SWITCH OFF BABY...
