Com construim les nostres relacions? Quines histories ens expliquem de les nostres interaccions diaries?
Com reaccionem quan ens sentim incòmodes amb la manera en que l'altre reacciona?
El fet se sentir-nos vulnerables i exposar-nos davant dels altres, el fet de responsabilitzar a l'altre al 100% de les nostres sensacions i malestar, juntament amb les nostres experiències anteriors i les històries que la nostra ment crea, pot produir que ens protegim, sobretot en les desavinences...
Com ens protegim: atacant o apartant a l'altre del nostre camí, fent-lo fora, ja sigui explícitament o implicitament...
Aquest comportament i aquesta sensació requereix de una inversió d'energia impresionant. Ja sigui emocionalment, (tristesa, rabia, enuig, ira), com mentalment (hores dedicades a pensar el perque de la situació, si les coses haguessin estat diferent si la reacció haguès sigut una altre, com pot ser que hagi arribat fins aquest punt)...
I si probem de mirar les relacions amb els altres des d'un altre punt de vista...
... Tota relació és un intercanvi, hi ha un interés: sentir-se part de, ser estimat, divertir-se, tindre feina...
... Tots actuem en el nostre benefici, de la millor manera que sabem, en funció del coneixament que tenim...
Si tenim en compte això i hi afegim i, a més a més, ens creiem que per a que en una relació, un surti guanyant, no cal que l'altre surti perdent, és a dir que les dues parts poden guanyar... Podem crear relacions genuines, construides des de l'amor per al benestar, i per l'aprenentatge d'un mateix i dels altres...
...ara s'ha d'estar disposat a veure les sombres d'un mateix i acceptar-les per a respectar les sombres dels altres, de la mateixa manera que s'ha de ser valent per adonar-se'n que les sombres que veus en els altres són les teves...
...perquè fins i tot, en el més petit contacte amb un altre tenim la oportunitat de crèixer
