dilluns, 29 de desembre del 2014
Reaccions sorprenents...
A vegades la vida et dona allò que vols, i el que et sorprèn és la teva reacció...
Fa uns dies aquest era el meu estat a Facebook, i és que fa uns dies, la vida em va donar una cosa que desitjava amb el meu cor, i amb la meva ànima...
A vegades aquests desitjos, formen part de la nostra consciència, del nostre camí, sabem que han de ser així, però quan els tenim l'emoció es desborda, els records venen a la ment, fins i tot ens fem patir a nosaltres mateixos amb imatges que no són gens útils,
...plores, t'enrabies, et sents petita... et fas conscient del que havies desitjat...
No era el que volies, ara queda acceptar-ho, sé que passaré per un procés difícil, per una espiral d'autoconeixament, l'únic que em demano és no fer patir a ningú més que no sigui jo mateixa, per això, m'allunyo, m'ocupo del meu sentir..
Per a quan pugui estar davant de la meva nova realitat, ser-hi d'una manera amable, afable i amorosa.
El nus encara hi és, el temps me'l desfarà...
... quan s'hagi desfet del tot, la llum tornarà a brillar ...
dijous, 25 de desembre del 2014
La innocència
Quan som infants, el món és ple de colors. Tot està per descobrir.
Cada objecte, persona, element de la natura, animal, es converteix en un plaer per als nostres sentits, ens desperta la curiositat, ens omple de felicitat,...
La innocència, el no saber, el mirar-ho tot com si fos la primera vegada que ho féssim...
...conèixer a algú i simplement deixar fluir, curiosament,...
...il·lusionar-te amb paraules que no saps mai si es compliran, viure el moment, gaudir-lo...
...la vida són petits moments, plens d'emoció, i es millor deixar que es quedin al record aquells moments en els que t'endús somriures, d'aquells somriures en els que l'ànima batega amb força, el cor s'omple de vida...
què fer amb els moments foscos? Només guardar allò que és útil, allò que aporta un aprenentatge, però no sobre la reacció o el funcionament dels altres, si no del teu propi funcionament, amb innocència, sense judici, amb sinceritat i molt afecte cap a un mateix.
Fluir amb la vida, un gran repte per a tots!!!!
Categories
curiositat,
inocència,
moment
dimarts, 23 de desembre del 2014
Fem recompte...
Un altre any s'acaba, i com sempre fem
recompte del que hem aconseguit i del que no hem estat capaços de fer...
Quan comencem
quelcom, tan se val que sigui, tenim unes expectatives a complir, arribar a
alguna meta... la majoria de vegades, ens quedem tant encallats en
els objectius, en aconseguir allò que ens hem proposat que ens oblidem del
procés... de tot allò que vivim durant el camí. Els paratges, les persones que
ens han acompanyat, els aprenentatges,
les emocions, els pensaments que hem tingut...
Si sóc sincera, també
faig balanç sobre si he aconseguit alguna d'aquelles metes que m'he proposat,
estic contenta, n'he aconseguit algunes... amb més o menys esforç, però tot
allò que ha fet que valgui la pena han estat les persones que m'han acompanyat:
La meva família
biològica, pare, mare, germans, nebots sempre estan, cadascun a la seva manera.
El pare amb la seves trucades volàtils i ràpides, de les que es desprèn la
melancolia de que la seva filla s'està fent gran i té por que aquella connexió
tan especial es trenqui . La mare, amb les seves trucades diàries, els seus
consells inacabables, el seu explicar diari, que fa sentir com si formessis
part del seu dia a dia, el seu pensament esta amb tu incondicionalment. Els meus tres germans,
cadascun amb les seves vides, diferents, úniques, de les que formo part d'una
manera o altre. Els meus nebots, es una de les millors coses que m'ha aportat
aquesta nova etapa, l'orgull i l'ego se m'omple a vessar.
La meva família extensa,
oncle, tieta, cosina
i cosí. Amb les seves particularitats,
em fan sentir part de les seves vides, amb la seva manera d'escoltar-me,
d'estimar-me, em fan sentir única.
La meva família escollida.
Amigues i amics:
Els Argos, un grup
especial, amb una energia brutal, que forma part del meu creixement personal, i
sense elles, (Linyos,
saps que tu ets una d'elles) no podria haver estat possible. Elles han vist
moltes de les meves llàgrimes, han esperat a que demanés ajuda, a que fos un
gran JO el que sorgís de les ombres. Han convertit les meves llàgrimes en una
energia sanadora, per a mi i per a elles... em costa de creure...
Les Mosqueperries, porten amb mi quasi bé el
mateix temps que el meu company caní, estan en aquells moments més claus, ja
sigui per oferir-me riures, una estona d'escoltar o una estona de ser
escoltada...
Anuski, impressionant, sempre, sempre, sempre està, per
escoltar-me, per esbroncar-me, per llegir-me... l'admiro, amb tota la meva
ànima, l'estimo amb tot el meu cor...
Sandreta, m'encantes, la llum que reflexen els
teus ulls plens d'energia i ganes de que tot surti com tu vols, farà que això
passi, m'encanta estar quan ho necessites!!!
Vin, els meus pensaments i el meu cor tenen un trosset per
a tu, sempre!!!
Tito, des del dia que va començar aquesta aventura, vas estar
al meu costat, escoltant-me!!
Com no, el meu
company inseparable, el Gorditu!!!
Els seus despertar, la seva
manera de mossegar-me el braç per jugar, els seus ulls pintats, els seus petons
amb babes, els seus lladrucs, són el motor del meu dia a dia, sense ell no
seria qui sóc avui....
Totes les persones
que no menciono però, que formen part del meu dia a dia, que m'ensenyen coses
magnífiques, que em comparteixen part de les seves vivències, que confien, que
es senten escoltades, que em fan riure, que em fan ballar, que em fan enfadar,
que m'ajuden a veure les parts més fosques i les parts amb més llum...
Totes les persones
que han passat aquest any per la meva vida, es mereixen que els hi doni les
GRÀCIES, per ajudar-me a convertir-me en qui sóc avui i seguiran ajudant-me a
ser millor persona!!!!
Amb tota aquesta
energia començaré l'any vinent... però encara em queden dies d'aquest, així que
a GAUDIR del PRESENT!!!
dimarts, 9 de desembre del 2014
La força de la natura
Avui la natura ens ha mostrat la seva força... Arbres trencats, cotxes destrossats, diferents objectes passaven els carrers...
A la meva ciutat, la força de la natura juntament amb una construcció humana, s'han emportat dues vides. No els coneixia...
En aquests moments no sé mai que dir, perque en aquests moments, en els que la tragedia t'afecta en primera persona, cap paraula serveix, en aquests moments, l'únic que t'envaeix són SENTIMENTS. Tristesa, rabia, ira, impotència...
En aquests moments, som més humans...
L'únic que puc fer, es empatitzar amb el dol de les famílies i desitjar amb totes les meves forces que tot aquest dolor tingui una útilitat...
A mi em serveix per valorar la vida, cada dia, la importància de viure-la amb tot el meu èsser, agraïr cada sortida de sol i cada posta...
El meu més preciat condol.
dilluns, 8 de desembre del 2014
Ara fa dos mesos....
Dos mesos després de un canvi de pis desitjat, de viure amb escalforeta, d'anar construint de nou el meu refugi, estic asseguda al sofà escrivint...
El meu compi de pis caní, es coloca al sofà, mentre la crema de carbassa es va fent...
Milions de idees passen per al meu cap, pensaments varis, records, somnis,.. reviso el meu petit pis, que ve s'està...
Què m'ha fet arribar fins aquí? Què és el que m'ha impulsat a buscar el meu benestar? Què ho seguirà fent?
Suposo que tots tenim una llum dins que ens guia, no sabem ben bé com s'ho fa, però ens acaba portant tard o d'hora allà on estem realment a gust.
Si mirem el món amb ulleres d'aquelles que només t'ensenyen el que et falta, aquesta llum s'apaga, però si el mirem amb les ulleres que donen gràcies per tot allò que ens agrada que ens fa que la campaneta de la felicitat interior soni, la llum brilla molt més, per tant el camí es torna més clar...
Amb qualsevol de les dues ulleres, sentirem emocions negatives, (tristesa, por, angoixa, ràbia, ira, etc.) però amb les segones, es molt més probable que a les ombres els hi donem un espai, que ens ensenyarà a coneixer-nos molt millor i en el fons, això es el que importa, conviure amb tu mateix amb PAU, poder gaudir del SILENCI, sense que les mil idees, records, sentiments, s'agolpin al teu cap i al teu cor, donant copets que et fereixen...
A SEGUIR NAVEGANT!!!!
Categories
agraïr,
aprenentatge,
believe,
pau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)