Fem recompte...

Un altre any s'acaba, i com sempre fem recompte del que hem aconseguit i del que no hem estat capaços de fer...

Quan comencem quelcom, tan se val que sigui, tenim unes expectatives a complir, arribar a alguna meta... la majoria de vegades, ens quedem tant encallats en els objectius, en aconseguir allò que ens hem proposat que ens oblidem del procés... de tot allò que vivim durant el camí. Els paratges, les persones que ens han acompanyat, els aprenentatges, les emocions, els pensaments que hem tingut...

Si sóc sincera, també faig balanç sobre si he aconseguit alguna d'aquelles metes que m'he proposat, estic contenta, n'he aconseguit algunes... amb més o menys esforç, però tot allò que ha fet que valgui la pena han estat les persones que m'han acompanyat:

La meva família biològica, pare, mare, germans, nebots sempre estan, cadascun a la seva manera. El pare amb la seves trucades volàtils i ràpides, de les que es desprèn la melancolia de que la seva filla s'està fent gran i té por que aquella connexió tan especial es trenqui . La mare, amb les seves trucades diàries, els seus consells inacabables, el seu explicar diari, que fa sentir com si formessis part del seu dia a dia, el seu pensament esta amb tu incondicionalment. Els meus tres germans, cadascun amb les seves vides, diferents, úniques, de les que formo part d'una manera o altre. Els meus nebots, es una de les millors coses que m'ha aportat aquesta nova etapa, l'orgull i l'ego se m'omple a vessar.

La meva família extensa, oncle, tieta, cosina i cosí. Amb les seves particularitats, em fan sentir part de les seves vides, amb la seva manera d'escoltar-me, d'estimar-me, em fan sentir única.

La meva família escollida. Amigues i amics:

Els Argos, un grup especial, amb una energia brutal, que forma part del meu creixement personal, i sense elles, (Linyos, saps que tu ets una d'elles) no podria haver estat possible. Elles han vist moltes de les meves llàgrimes, han esperat a que demanés ajuda, a que fos un gran JO el que sorgís de les ombres. Han convertit les meves llàgrimes en una energia sanadora, per a mi i per a elles... em costa de creure...

Les Mosqueperries, porten amb mi quasi bé el mateix temps que el meu company caní, estan en aquells moments més claus, ja sigui per oferir-me riures, una estona d'escoltar o una estona de ser escoltada...

Anuski, impressionant, sempre, sempre, sempre està, per escoltar-me, per esbroncar-me, per llegir-me... l'admiro, amb tota la meva ànima, l'estimo amb tot el meu cor...

Sandreta, m'encantes, la llum que reflexen els teus ulls plens d'energia i ganes de que tot surti com tu vols, farà que això passi, m'encanta estar quan ho necessites!!!

Vin, els meus pensaments i el meu cor tenen un trosset per a tu, sempre!!!

Tito, des del dia que va començar aquesta aventura, vas estar al meu costat, escoltant-me!!

Com no, el meu company inseparable, el Gorditu!!! Els seus despertar, la seva manera de mossegar-me el braç per jugar, els seus ulls pintats, els seus petons amb babes, els seus lladrucs, són el motor del meu dia a dia, sense ell no seria qui sóc avui....

Totes les persones que no menciono però, que formen part del meu dia a dia, que m'ensenyen coses magnífiques, que em comparteixen part de les seves vivències, que confien, que es senten escoltades, que em fan riure, que em fan ballar, que em fan enfadar, que m'ajuden a veure les parts més fosques i les parts amb més llum...

Totes les persones que han passat aquest any per la meva vida, es mereixen que els hi doni les GRÀCIES, per ajudar-me a convertir-me en qui sóc avui i seguiran ajudant-me a ser millor persona!!!!

Amb tota aquesta energia començaré l'any vinent... però encara em queden dies d'aquest, així que a GAUDIR del PRESENT!!!