Translate

dimecres, 24 de setembre del 2014

.... a partir de ahora tu nombre será... Llovizna Clara

Publicat per Unknown a 14:23 1 comentaris


"A partir de ahora tu nombre será: Llovizna clara"

Aquest va ser el nom que em van posar en un campament d'estiu... quan era petita, on tots els moments eren espectaculars, cada estona que hi passava era pura diversió...

...coneixia nenes i nens, corria, jugava, fèiem el dia al revés (el sopar era l'esmorzar i viceversa)...

Envoltada de natura, històries de indis Nord-Americans, on la mare natura era la sabia protagonista, de la que es podien extreure milers de consells i formes d'afrontar la vida amb harmonia...

L'alegria, l'amor, la complicitat, la tendresa, la confiança, la por, la tristesa, l'honestedat... tots els sentiments possibles eren compartits...amb més o menys vergonya...

Però si que hi havia una cosa clara, l'objectiu era divertirse, passar-ho bé, nadar, jugar, fer excursions, tir amb arc...

Cada un dels set dies era viscut plenament, per tots i cadascun de les nenes i dels nens que hi anàvem...

Aquests dies finalitzaven amb una festa, on hi assitien mares, pares, germanes, germanes, els avis, les àvies... el ritual consistia premiar les qualitats dels diferents grups

Però el moment més esperat era l'obsequi dels monitors a cada nena i nen, del seu nom Indi, on es posaven de manifest les qualitats més destacades amb elements de la natura...

Llovizna clara: porque eres fresca como la lluvia de verano, tu sonrisa nos refresca des de que te despiertas hasta que te acuestas. Clara, por tu transparencia.

... i si provem de buscar una qualitat de la natura en tots aquells que tenim al nostre voltant...

SERIA MÀGIC!!!!

diumenge, 21 de setembre del 2014

...Cómo no sabía que era imposible lo hizo....

Publicat per Unknown a 12:51 0 comentaris
...Límits, creences, mandats, judicis...

Totes aquelles coses que ens agradaria fer i no fem.... tots aquells somnis que no som capaços de començar a tornar realitat perquè quelcom dins nostre ens posa un impediment, o ens frena...

Aquella frase d' Einstein que resa:

"Y cómo no sabía que era imposible..... lo hizo"




Té un gran significat....

I si fem revisió de totes les creences, tot allò que ens deien les nostres mares, els nostres pares, les nostres àvies, els nostres àvies, en definitiva, l'eslogan de la nostra família i prenem consciència de quan ho estem fent servir a les nostres vides...

N'hi haurà molts que avui en dia ens són útils, que ens ajuden a viure amb felicitat...

Què en fem dels que no?

Podríem dir-los:

"Gràcies per tot el que m'has aportat fins aquest moment, gràcies per tot allò que he après, però ara vull construir la meva realitat, el meu mandat, el meu somni. Sóc lo suficient valenta per no saber que és impossible i fer-ho"


dissabte, 20 de setembre del 2014

Time goes by....

Publicat per Unknown a 13:32 0 comentaris
El temps passa ràpid....

No te n'adones i has deixat enrere milers d'experiències, milers de moments, milers d'històries.
A vegades aquestes històries, aquests moments, no vols que s'acabin mai, que es tornin eterns, d'altres desitjaries que tindre un comandament per passar-los de pressa...

Però, no, tot té el seu temps i és bo que així sigui.

Cada moment, cada experiència té una duració determinada, perquè sense aquest temps finit, no podríem aprendre, ni podríem créixer....


He pres consciència, que durant aquest temps, hi ha persones que hi són sempre, no marxen, tant se val el que succeeixi, es queden, et donen força, i tu els hi dones a elles. T'estimen i tu les estimes, incondicionalment, no et fa falta saber el per què, perquè resulta irrellevant i alhora, lògic.

Hi ha altres persones, que passen per la teva vida, per ensenyar-te quelcom, i tal i com venen, se'n van....

Agraeixo, totes i cada una de les situacions i persones, que la vida m'ha posat per davant, perquè sense elles no podria ser qui sóc, i sense elles no podria ser on sóc...

GRÀCIES VIDA!!!!

dimarts, 16 de setembre del 2014

Are you in love?

Publicat per Unknown a 13:09 0 comentaris

Elevem l'amor romàntic a la sèptima essència, per nosaltres és com la vuitena meravella.

Ens han ensenyat i hem après que aquest només ha d'anar dirigit a la persona que desperta tot un conjunt de reaccions químiques al nostre cervell. Aquests impulsos fan que el nostre cor bategui amb més força, que ens suin les mans, que no sapiguem que dir.

Traspassem la responsabilitat a l'altre de la nostra felicitat, anulant-nos i anulant a l'altre....

... i si probem d'enamorar-nos d'altres coses...

Primer de nosaltres mateixos, estimar-nos, ensimismar-nos del que som capaços, acceptar les nostres equivocacions, acceptar i valorar les nostres habilitat, tractar-nos com la nostra millor amiga o amic.

Segurament després de fer aquest pas, aconseguirem enamorar-nos de tota la resta: les albes, les postes de sol, el camí cap a la feina, una melodía, una conversa maca, una abraçada d'una amiga, un crit de "GUAPA, GUAPA... " amb el cotxe d'una amiga, del nostre gos, del nostre sofà, de casa nostra, de un viatge amb cotxe, en definitiva de la nostra REALITAT...

....Enamorem-nos de la nostra REALITAT i aquesta és tornara fantàstica, meravellosa, tindrem la mirada neta i inocent, com la d'una nena quan comença a descobrir el MÓN!!!!


dilluns, 15 de setembre del 2014

Caos decidit...Prenent conciència...

Publicat per Unknown a 14:24 2 comentaris
... caos, explosió, foscor, silenci, llum, ordre, tranquilitat, calma...

Podríem dir que aquestes són les etapes quan es produeix un canvi...

El caos es necessari, per a que es produeixin canvis, per a que crèixem, per a evolucionar cap allà on volem...

Tot i que no sóc gaire endreçada, no m'agrada (va) el caos, per una raó simple, produeix incertesa i la incertesa produeix POR.

En aquests últims dos anys, estic visquent o més ben dit, convisquent amb el caos. El més curiós de tot es que el provoco jo mateixa...

Em segueix fent por, sé que el caos em provoca angoixa, por, sensació de mareig, inestabilitat... la diferencia és que el decideixo jo...

Això em fa sentir valenta, lliure, responsable de mi mateixa, responsable de la meva vida...

....l'experiència de conviure amb el caos decidit, per primera vegada, és un gran repte. Vaig desfer la meva vida amb dues hores, i encara l'estic refent, el més engrescador de tot és que les peces amb les que construeixo el meu castell, no les agafen per mi, i si agafant una peça m'equivoco, la desmonto per buscar-ne una de nova que encaixi millor...

El millor... de tot això... que si t'equivoques agafant la peça (encara que hi hagi conseqüencies) no passa res dolent, tot el contrari, APRENS...

Benvolgut CAOS DECIDIT!!!!

divendres, 12 de setembre del 2014

Second Round.... Retrobament

Publicat per Unknown a 6:11 0 comentaris

Searching....
Retornant a l'espiral...

Després del punt d'inflexió, d'aquell moment en el que decideixes canviar, que decideixes que et desvies del camí que portaves fins al moment... arriba el moment de retrobar-te amb tu mateix...

En aquell moment, veus una inmensitat al teu voltant, la sensació de ser petita en un món molt gran, les ganes de fer coses, venen a la ment, al cos i al cor com una pluja d'estels inacabables.

Tens miler de idees, milers de projectes, milers de... dubtes...

Arriba llavors l'esgotament físic, mental, sentimental... i llavors et pares.

Te n'adones que vius amb un complert desconegut, amb tu mateix, tota la pluja d'estels, no es més que un mar de dubtes, dubtes del que ets, no saps ni que es el que t'agrada, ni què es el que vols, ni com ho vols fer...

POR...

El passat t'atrapa, recordes, penses en les equivocacions passades, en les tristeses, caus en que la SOLEDAT t'envolta...

LLUM, sempre hi ha un moment que la LLUM, es fa present, del passat extreus les forces, de l'AMOR, et serveixes per a ser benevolent amb tu mateix, i llavors t'alies amb el present, per a que el teu FUTUR, tot i ser incert, sigui tot allò que no vulguis deixar mai...

Per tant, tot i estar mort de POR, et compromets amb tu mateix per a que la LLUM i l'ALEGRIA, facin que el present mereixi la pena...

La incertesa ens envolta... la pregunta és Som conscients de com ballem amb ella?

dimarts, 9 de setembre del 2014

Silenci.... si us plau...

Publicat per Unknown a 11:39 0 comentaris
Silenci....

Us heu fixat en algun cop en el silenci?

Jo m'havia fixat molts cops. Quan surts d'un lloc on hi ha molt soroll, quan estàs a locals amb la música elevada, quan tens una discussió, quan acabes de riure, quan estàs en companyia i calles i l'altre també calla...

Com poden ser aquests silencis? Hi ha cops que són agradables, descansen les oïdes, descansa la ment. Hi ha cops que són desagradables, hi ha tensió, no saps que fer...

I si us dic que el silenci us pot fer saber més qui sou?

Jo ho dubtava, fins que em vaig posar a practicar... meditació...

Durant aquesta estona, estàs amb tu, només amb tu i alhora estàs amb tot... perquè en realitat el silenci es vida, sons del carrer, sons de la casa, sons del teu gos, i el teu propi so...

Escoltes allò que en moltes ocasions vols esquivar... els pensaments que et limiten, les PORS apareixen, les PREOCUPACIONS es mostren, l'EGO també fa el seu petit paper, fins que arriba un moment que tot desapareix i queda el SILENCI, el tot, tu i el món... la VIDA...

És en aquell moment en el que comences a netejar, tot el que el passat ha deixat gravat, com si fos un tatuatge sentimental, al teu inconscient. Allò que et fa reaccionar d'una manera automàtica... AUTOMATISMES...

A mi encara me'n queden uns quants, tinc uns quants dubtes, judicis cap a mi mateixa, preocupacions que em ronden...

No perdo la ESPERANÇA perquè la vida em dona la magnífica oportunitat de viure amb tot això que es tant humà i em que fa tant humana que es la IMPERFECCIÓ, les EQUIVOCACIONS, per aprendre i també em dona eines per a que aprengui, primer de mi mateixa i després dels altres....

BENVOLGUT SILENCI!!!!

divendres, 5 de setembre del 2014

Em dius que no faci res??????????

Publicat per Unknown a 18:26 0 comentaris
Et tombes al sofà, et tombes al llit, el cap dona mil voltes a aquella preocupació, a aquell problema, al que no trobes solució....

La ment fa la seva feina: resoldre problemes, però també en fa un altre, i moltes vegades no en som conscients, els crea!!!

La ment o pensament lògic és una eina fantàstica per a solucionar problemes lògics (gestionar, organitzar, programar, calcular, desar informació), és meravellosa fent tot això!!! Què faríem sense ella...

...us heu plantejat, pres consciència, en algun moment, que fa la ment per a solucionar aquelles preguntes anomenades existencials?¿?¿?... (què vull a la meva vida? què em fa feliç? a que em vull dedicar? vull fer això però econòmicament no sé com fer-m'ho? )

En aquest cas la meva, té la intrèpida mania de mirar pros i contres, mirar totes les opcions, en troba milers, i arriba cert moment que comença a mirar cap al futur, i revisa el passat, llavors, els sentiments afloren... PORS...INCERTESA...RÀBIA...ANGOIXA...

És quan, la meva ment, es bloqueja, i aquesta pregunta existencial es converteix en un esplèndid problema, que em pot mantindre ocupada una bona estona, inclús dies, setmanes, mesos, inclús he arribat a estar anys!!! Jo li dic entrar en BUCLE...

Cert dia, per certes experiències, certs coneixements i algú fantàstic et diu: "i si proves de no fer res..." NO FER RES... NI PENSAR....

Com es fa això????

ATENCIÓ EN EL MOMENT, l'aquí i l'ara.

Asseguda al sofà mirant el dit del peu, et planteges, ara mateix quin problema tinc... cap... no hi ha cap problema...aquella preocupació en aquell moment desapareix.

Aquest procés l'allargues, durant el dia, certs moments i comences a sentir una tranquil·litat que t'espanta, es pot estar tranquil volent arribar a fer milions de coses, milers de projectes, milers de circumstàncies que per res del món són agradables, són reptes...

Es pot, parant ATENCIÓ a allò que vius, perquè si creus que tota situació és solucionable, la situació es torna solucionable, per art de màgia, la ment es desbloqueja, i aporta una solució pràctica, agradable, associada als teus VOLERS....

....CREURE ÉS CREAR....



 

Moments de Plenitud Copyright © 2012 Design by Antonia Sundrani Vinte e poucos