.jpg) |
| Searching.... |
Després del punt d'inflexió, d'aquell moment en el que decideixes canviar, que decideixes que et desvies del camí que portaves fins al moment... arriba el moment de retrobar-te amb tu mateix...
En aquell moment, veus una inmensitat al teu voltant, la sensació de ser petita en un món molt gran, les ganes de fer coses, venen a la ment, al cos i al cor com una pluja d'estels inacabables.
Tens miler de idees, milers de projectes, milers de... dubtes...
Arriba llavors l'esgotament físic, mental, sentimental... i llavors et pares.
Te n'adones que vius amb un complert desconegut, amb tu mateix, tota la pluja d'estels, no es més que un mar de dubtes, dubtes del que ets, no saps ni que es el que t'agrada, ni què es el que vols, ni com ho vols fer...
POR...
El passat t'atrapa, recordes, penses en les equivocacions passades, en les tristeses, caus en que la SOLEDAT t'envolta...
LLUM, sempre hi ha un moment que la LLUM, es fa present, del passat extreus les forces, de l'AMOR, et serveixes per a ser benevolent amb tu mateix, i llavors t'alies amb el present, per a que el teu FUTUR, tot i ser incert, sigui tot allò que no vulguis deixar mai...
Per tant, tot i estar mort de POR, et compromets amb tu mateix per a que la LLUM i l'ALEGRIA, facin que el present mereixi la pena...
La incertesa ens envolta... la pregunta és Som conscients de com ballem amb ella?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada