El caos es necessari, per a que es produeixin canvis, per a que crèixem, per a evolucionar cap allà on volem...
Tot i que no sóc gaire endreçada, no m'agrada (va) el caos, per una raó simple, produeix incertesa i la incertesa produeix POR.
En aquests últims dos anys, estic visquent o més ben dit, convisquent amb el caos. El més curiós de tot es que el provoco jo mateixa...
Em segueix fent por, sé que el caos em provoca angoixa, por, sensació de mareig, inestabilitat... la diferencia és que el decideixo jo...
Això em fa sentir valenta, lliure, responsable de mi mateixa, responsable de la meva vida...
....l'experiència de conviure amb el caos decidit, per primera vegada, és un gran repte. Vaig desfer la meva vida amb dues hores, i encara l'estic refent, el més engrescador de tot és que les peces amb les que construeixo el meu castell, no les agafen per mi, i si agafant una peça m'equivoco, la desmonto per buscar-ne una de nova que encaixi millor...
El millor... de tot això... que si t'equivoques agafant la peça (encara que hi hagi conseqüencies) no passa res dolent, tot el contrari, APRENS...
Benvolgut CAOS DECIDIT!!!!
2 comentaris:
Fem com a propi el caos i la por martxarà!! Tinc en ment un projecte i et necessitaré! Loviu!!
Doncs ja ho saps amor, compta amb mi!!!! Faré tot allò que estigui en les meves mans per donar el millor de mi en el teu projecte!!!! LOVU
Publica un comentari a l'entrada