El regalo inesperado

La vida sorprende de muchas maneras, en algunas ocasiones, te pone delante a personas que no piensas que van a formar parte de tu vida...

Y así fue... dulce, delicada, pero a su vez segura y con convicción. La vida me presentó a Sandra, quién hoy cumple años... y mi particular regalo es este escrito...

La vida nos presentó en un momento "reto" tanto para mi como para ella, un momento en el que la vida te plantea situaciones en las que está en tus manos crecer, y vaya si hemos crecido... cada una a su manera, pero durante un largo período juntas, me ha visto llorar, me ha visto reír, incluso me ha expuesto realidades que me ha costado digerir, y que todavía hoy, estoy digiriendo, y pese a todo, la siento cerca, me siento agradecida porque ha formado parte de mi vida, y del cierto sé que seguirá formando parte de ella...

...puesto que es de ese tipo de personas que si la vida te honra con su presencia, hazle un hueco, seguro que los momentos que se presenten en su compañía serán únicos, dulces e irreemplazables...

Por muchos más!!!!

El pájaro azul de la suerte...

Y cuenta la leyenda, que existía un pájaro azul que traía buena suerte...

Si ponías comida en tu mano y éste se quedaba a comérsela y conseguías no alejarlo ni agarrarlo, la vida te traía todo aquello que más deseabas...

... dado que nuestra esencia humana es torpe, para cambiar viejas costumbres como pensar y recordar mayoritariamente hitos negativos, el pájaro pocas veces se mantiene mucho rato comiendo en nuestra mano...

Te reto a que alimentes al pájaro azul, sin agarrarlo ni alejarlo, siendo consciente de hacia donde enfocas tu atención y tus pensamientos...

Durante un par de días, esfuérzate por recordar todo aquello bueno que te ha sucedido en la vida, centra tu atención en las buenas noticias que suceden a tu alrededor, alégrate de los logros de los demás, piensa en eso que quieres para ti y préstale atención, regodeate en los detalles...

Fíjate con que regalos te sorprende el universo... ¿
hacía que linea de la vida te diriges?

El universo eres tú...

Si, esta es la respuesta de una amiga...

"El universo eres tú"... Charlando como muchos días, acerca de las cosas mundanas que nos pasan, me miró fijamente y me dijo, "el destino puede ser que este escrito, pero siempre hay algo que tu puedes hacer, y todo lo que puedas hacer para que eso que quieres se cumpla, hazlo"...

Soy el universo, que gran responsabilidad, decidir que es lo que quiero y no quiero que esté en mi vida, que es lo que quiero y no quiero hacer, hacía donde quiero ir...

¿Y todos esos pensamientos que acechan diariamente? Esos pensamientos que te dicen, no puedes, y cuando haces, la incertidumbre, el qué pasará... Lidiar con todas las emociones, estar cómodo con uno mismo, ya sea sólo o acompañado...

¿Cuales son los recursos de los que dispongo para que ese universo que soy esté a mi entera disposición para cumplir mis sueños?

... ¿te lo has preguntado alguna vez?...

The show must go on....

Siguem realistes, la vida et regala moments fantàstics, estonetes d’aquelles que no vols que s’acabin mai, però com tot, s’acaben. Un cop acabades, l’excepcionalitat deixa un sabor dolç, per tornar al dia a dia, a la “normalitat”.

Tenim dues opcions, o transformar el sabor dolç de l’excepcionalitat en quelcom amarg, quedant-nos  ancorats en el record i en les ganes de que aquell moment sigui etern, o continuar caminant, mirant endavant, parant atenció en les excepcionalitats diàries.

Val a dir, que la segona opció és la que més m’ha costat posar en pràctica, i encara em costa, requereix de valor, requereix de voluntat i molta estima per a la pròpia vida...

Si tenim en compte que la felicitat no es una possessió, si no experiències, moments, quan més caminem i més gaudim del aquí i de l’ara, més plena serà aquesta vida...

Al cap i a la fi, l’important és el què estàs fent aquest precís moment, com estàs actuant, en funció de què actues? d’allò que li dóna valor a la vida?

Acció....

Transurfing...

Transurfing... un concepte que ha arribat a la meva vida ara farà uns 4 mesos... 

Un terme que ha vist la llum a través d'un somni d'un rus excèntric, de nom Vladimir Zeland.

Gràcies a aquest terme he après que la vida pot constar de diferents realitats, i que totes elles succeeixen alhora, que el poder d'escollir en quina d'elles volem ser es totalment nostre...

A què estem posant energia durant el nostre dia a dia? Què rep la nostra atenció?

Donem l'energia a allò que ens fa sentir bé? o poder la donem a allò que ens posa furiosos i ens genera dubtes i malestar?

Donem excessiva importància als problemes, persones, situacions???

Remem amb força contra corrent, o ens barallem per arribar abans a allà on volem arribar? O per al contrari, fluïm amb delicadesa amb les circumstàncies que se'ns van presentant?

... aprenem a surfejar la realitat, decidim què és allò que volem, i pugem damunt la cresta de l'onada... llavors el salt cap a una realitat més agradable, serena i plena serà fruit d'una màgia esplèndida...

Next step...

De cop i volta, mires enrere, tots els teus records, tot allò per al què has passat i decideixes que no està de més, atrevir-se, a sortir d'aquell espai que tant t'ha costat construir...

Mires endavant i no veus res... papallones a l'estomac, reflux, incertesa, por, ganes de moure't... 

Tot allò que et conforma, queda destruït, enfonsat, per a poder construir de nou... 

Què em fa falta? 

Una llibreta, un boli, molta imaginació i passió... 

Que t'acompanya?

La voluntat, allò per al que estàs disposat a passar...

La força de tota una vida viscuda i mil experiències que t'aporten saviesa, entrega...

Amics, la família escollida, aquells que es poden comptar...

Els regals que la vida t'ofereix, que a vegades, estem tant poc acostumats a gaudir-los que quan els tenim davant no ens n'adonem...

Esta clar que en aquests últims cinc mesos la meva experiència, la meva emoció i la meva ment, s'han vist mogudes per turmentes, experiències plenes de joia i tristesa, plenes d'amor i desamor, entrega, frustració, lluita i acceptació...

Totes i cadascuna d'elles m'han portat fins aquí... més forta, amb més ganes que mai d'estimar una vida en la que, si deixes brillar la teva llum i t'ocupes de les teves ombres, si creus en els teus somnis i la teva utopia, cada moment es torna únic, ple i irrepetible...

Avui brindo per la por que m'acompanya i allò que desconec, per les papallones a l’estómac i la il·lusió de viure!!!