Translate

diumenge, 29 de març del 2015

Els Argonautes del S.XXI

Publicat per Unknown a 15:11 0 comentaris


Segons la llegenda grega, els Argonautes va ser un grup d'homes valents i compromesos que acompanyaven a Jason en busca d'unes pells d'or d'un xai...

... els Argonautes del segle XXI, per a mi son un grup de 8 dones i un home, que es van unir en busca de coneixement.
Un coneixement que els servís per a gestionar d'alguna manera, incerta, la seva situació. Dic incerta per què, en realitat, no sabíem gaire bé que aprendríem, però alguna cosa ens havia cridat l'atenció d'aquella "casa de coneixement".

El que sabíem del cert era que, si més no, el viatge duraria 24 mesos i que ens veuríem un cop per setmana, segur, i alguns caps de setmana. També que tindríem tutors, companys, i ponents varis.

En comú, teníem una gran curiositat per saber... per saber el què... per saber com millorar, ... millorar el què?... doncs... qui sap... la feina, la situació amb un mateix (això ressonava molt fluixet), adquirir coneixement, ja que tenia molt a veure amb l'àmbit de treball... 

... és un viatge amb molts reptes, pot ser que els vostres contextos notin certs canvis amb tot això que aprendreu, pot ser que això us porti a certes crisis, requereix de molt compromís, requereix de valentia,....

... doncs sembla ser que tot això també ho teníem en comú...

... ara fa quasi bé 20 mesos que portem viatjant junts, i hem descobert que tenim en comú, a part de la valentia i el compromís, el gran coratge de compartir les nostres ombres i les nostres llums, només per a l'amor que ens tenim els uns als altres, per al respecte i l'admiració que ens tenim, per la xarxa tant forta que hem creat, setmana rere setmana, 

... val a dir que això no seria possible, sense un gran equip de persones que aposten per a creure que un món on l'ajuda mútua cap a l’auto descobriment i el creixement personal es possible...

... Proud to be part of it ...'cause... We Are All Connected


dimarts, 24 de març del 2015

El senyor Miyagi

Publicat per Unknown a 15:04 0 comentaris


Tots en tenim un... tots tenim un senyor Miyagi, que obstinat, ens empeny, sense saber com, cap al moment en que et comences a sentir lleugerament incòmode amb allò que t'envolta ... 

Llavors, comences a fer coses rares, (allò de posar cera - polir cera), t'enfades amb tu mateixa, per estar on estàs, comences a buscar aleatòriament per Internet coses per a fer, decideixes convertir-te en psicòloga de catàstrofes (...ejem... no sóc capaç de mantenir les notícies ni 5 minuts perquè em dol fins a la medul·la veure aquest tipus de imatges), 

La ment no et deixa tranquil·la. Et comença a fer unes preguntes que no saps com contestar del tipus: quina deu ser la meva utilitat dins d'aquest món? Això és el que faré tota la vida? Com pot ser que estigui cansada de veure sempre el mateix? Per a què em condemno a viure així? Llavors, la resposta és fàcil: ajà!!! La culpa la tenen els altres... 

Per alguna estranya raó, això no t'acaba de convèncer, el senyor Miyagi ha començat a fer-se present, i et començarà a posar en situacions, en les que la teva incomoditat anirà en augment, les teves pors cada cop seran més grans, i la confusió no et deixarà tranquil·la...

Llavors em pregunto...

... què estàs disposada a fer per a retrobar-te amb la tranquil·litat i amb el somriure?


 

Moments de Plenitud Copyright © 2012 Design by Antonia Sundrani Vinte e poucos