Silenci.... si us plau...

Silenci....

Us heu fixat en algun cop en el silenci?

Jo m'havia fixat molts cops. Quan surts d'un lloc on hi ha molt soroll, quan estàs a locals amb la música elevada, quan tens una discussió, quan acabes de riure, quan estàs en companyia i calles i l'altre també calla...

Com poden ser aquests silencis? Hi ha cops que són agradables, descansen les oïdes, descansa la ment. Hi ha cops que són desagradables, hi ha tensió, no saps que fer...

I si us dic que el silenci us pot fer saber més qui sou?

Jo ho dubtava, fins que em vaig posar a practicar... meditació...

Durant aquesta estona, estàs amb tu, només amb tu i alhora estàs amb tot... perquè en realitat el silenci es vida, sons del carrer, sons de la casa, sons del teu gos, i el teu propi so...

Escoltes allò que en moltes ocasions vols esquivar... els pensaments que et limiten, les PORS apareixen, les PREOCUPACIONS es mostren, l'EGO també fa el seu petit paper, fins que arriba un moment que tot desapareix i queda el SILENCI, el tot, tu i el món... la VIDA...

És en aquell moment en el que comences a netejar, tot el que el passat ha deixat gravat, com si fos un tatuatge sentimental, al teu inconscient. Allò que et fa reaccionar d'una manera automàtica... AUTOMATISMES...

A mi encara me'n queden uns quants, tinc uns quants dubtes, judicis cap a mi mateixa, preocupacions que em ronden...

No perdo la ESPERANÇA perquè la vida em dona la magnífica oportunitat de viure amb tot això que es tant humà i em que fa tant humana que es la IMPERFECCIÓ, les EQUIVOCACIONS, per aprendre i també em dona eines per a que aprengui, primer de mi mateixa i després dels altres....

BENVOLGUT SILENCI!!!!