A vegades la vida et dona allò que vols, i el que et sorprèn és la teva reacció...
Fa uns dies aquest era el meu estat a Facebook, i és que fa uns dies, la vida em va donar una cosa que desitjava amb el meu cor, i amb la meva ànima...
A vegades aquests desitjos, formen part de la nostra consciència, del nostre camí, sabem que han de ser així, però quan els tenim l'emoció es desborda, els records venen a la ment, fins i tot ens fem patir a nosaltres mateixos amb imatges que no són gens útils,
...plores, t'enrabies, et sents petita... et fas conscient del que havies desitjat...
No era el que volies, ara queda acceptar-ho, sé que passaré per un procés difícil, per una espiral d'autoconeixament, l'únic que em demano és no fer patir a ningú més que no sigui jo mateixa, per això, m'allunyo, m'ocupo del meu sentir..
Per a quan pugui estar davant de la meva nova realitat, ser-hi d'una manera amable, afable i amorosa.
El nus encara hi és, el temps me'l desfarà...
... quan s'hagi desfet del tot, la llum tornarà a brillar ...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada