"La vida és allò que passa mentre et capfiques a fer altres plans"

...Tot passa per algun motiu...

Últimament aquesta frase forma part del meu discurs. Res succeeix en va... ¿per què?

La finalitat de les coses es l'aprenentatge, quan això ho comprens, hi ho integres, tot es transforma.

La pregunta que segueix, és: quina utilitat té enfadar-me?

Si, he viscut enfadada amb el món...enfadada per al que feien els demés, per les reaccions dels demés, per les meves reaccions, per el meu context, per la meva feina, per les meves relacions íntimes, per què no apareix l'amor, per què les coses no sortien exactament i en el moment en que jo volia...

És important valorar llavors, que tot passa per algun motiu, que enfadar-se no és útil, en canvi, si que resulta útil preguntar-se que estic aprenent amb tot això...

...i què passa quan no trobes cap resposta?

Doncs, res, no passa res.

Què he de fer quan no trobes resposta?

Fluir, seguir endavant, com l'aigua. Pot ser que no sigui el moment de trobar resposta, pot ser el moment simplement d'aprehendre a no enfadar-se, a viure la vida amb un somriure, sense perdre el nord, gaudint de tots i cada un dels moments que la vida et proposa que visquis, perquè hi ha moments que no pots controlar, hi ha moments en el que vols es fluir, sense que res et condicioni, només sent conscient amb els cinc sentits del que vius... i el que ve després, ja te n'ocupes després...

Perquè, com deia John Lennon:

"La vida és allò que passa mentrestant et capfiques a fer altres plans"